Llengua

Ara que vénen els reixos

Això ja mou: les festes nadalenques estan a punt de començar i és hora de lluir les millors gales. Com tots els anys cal treure tot el repertori: les millors sabates, la millor colònia i el millor català nadalenc. Perquè el Nadal només passa una vegada a l’any, i per això l’anomenem així, lo Nadal, en singular i no en plural. I cantem, tal com indica el nom de la festa, nadales, unes cançons molt populars que parlen dels personatges que interpreten les figuretes del pessebre o betlem,  paraula preciosa molt usada a les Illes Balears que no hem de confondre amb belén.

Hi ha qui fins que no arriba la nit de matines o de Nadal (una nitbona pot ser qualsevol nit de l’any que no siga dolenta), no es posa davant del Jesuset a cantar vols venir tu rabadà? No sé si l’ajudant del Manelic, el bon pastor, voldrà vindre-hi, però el que està clar és que fins que el jove no cobre la propineta o pagueta que li donen els iaios no començarà a entonar les primeres notes. Perquè clar, s’ha de tindre la butxaca plena per anar a la revetlla de Cap d’any —els catalans, excepte amb els partits del Barça, som optimistes de mena celebrant l’inici de l’any i no pas la Fi del que deixem enrere.

Sens dubte, el moment del Nadal en què exhibim el millor del repertori és al dinar del 25. Quan arriba l’hora de les postres, amb l’arbre de nadal i les garlandes presidint l’escena, no hi ha torró més bo que el de rovell d’ou o crema cremada acompanyat amb unes neules, que ja se sap que els barquets castellans no surten a pescar el dia de Nadal.

Però tampoc siguem innocents —no siga cas que ens apeguen la llufa a l’esquena—: tothom sap que un dels moments més esperats de les festes és el de les campanades perquè ens deixa grans escenes de cunyats discutint si la sort resideix en el manteniment o l’absència de la pell en el raïm, que tot i tindre dotze grans, si tot l’any diem lo raïm i en mengem més d’un, doncs a Cap d’any també.

Arribats al nou any i esperant que vinguen els reis també dits reixos, els qui som massa grans per demanar joguets (que és tan catalanament legítim com demanar joguines) sempre podem distreure’ns amagant i cercant el caganer, el més afortunat de tots, perquè ell no té cap asguinaldo, yema, guirnalda, niño Jesús, uves o barquillo que li prengue el seu ús a les festes nadalenques. Espero que passeu un Nadal amb grans taules i sobretaules i que els reis us porten molts joguets, colònies i videojocs etiquetats en català!

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterPrint this page

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no serà visible. / Els camps obligatoris estan marcats *.

>