Política

La Ràpita 2.0: crònica d’una campanya electoral

Els quatre anys de la darrera legislatura han significat un abans i un després en la relació entre política i ciutadania. Les xarxes socials i les noves tecnologies que conformen la Societat de la Informació han consolidat nous models de comunicació política entre governants i governats que han marcat els tempos en la campanya electoral de les eleccions municipals del 24-M.

Poc s’haurien imaginat Víctor Pomerol, Josep Pere Geira o Blai Antoni que 36 anys després de les primeres eleccions municipals el resultat del debat entre alcaldables a la llavors encara no nascuda Ràdio Ràpita es valoraria segons les piulades i publicacions dels candidats i els seus seguidors a les xarxes socials. Les noves tecnologies que han empès la creació de plataformes virtuals com Facebook o Twitter  permeten saber què ha declarat un candidat i què li ha replicat l’altre de manera instantània sense ni tan sols engegar la ràdio. Encara menys es podien esperar, els candidats del 79, que el número estimat de regidors per partit que l’emissora local va preveure comptant els vots a temps real amb només el 5% escrutat coincidiria amb el resultat final tal com sol succeir en les televisions d’abast autonòmic i estatal.

Molts dels que s’han immergit en l’intercanvi d’informació a internet de manera instantània i massiva són els mateixos que al 2000 estaven apegats a la ràdio els dies que prosperà la moció de censura a Miquel Alonso. Una dècada després, el que ara trobarien estrany seria no acompanyar amb un hàshtag en la nit electoral les declaracions o opinions dels polítics ja amb els resultats a la mà. I així va ser com amb el coixinet #MunicipalsLaRàpita2015 es va donar el tret de sortida a la festa de la democràcia a la Ràpita.
I és que en aquests últims anys milers de rapitencs de diverses edats s’han creat un perfil al Facebook, Twitter o Instragram per interactuar no només en l’oci sinó també per organitzar-se en el control del dia a dia de la política local. Grups de Facebook com “Ets de la Ràpita si…” o “Queixes dels rapitencs” han servit perquè la ciutadania llance avisos d’interès, queixes i suggeriments sobre les accions del govern municipal. A més, l’aparició de diaris digitals d’àmbit ebrenc comAguaita.cat, La Marfanta o Ebre Digital, que permeten que el lector en compartisca a la xarxa els titulars i notícies, ha fet que en el debat polític la paraula també siga presa pel ciutadà, que publicant un comentari a una d’aquestes plataformes digitals pot ser llegit per una gran diversitat de persones. Els espais de debat a la xarxa faciliten la participació del ciutadà sense jerarquia perquè tothom hi pot prendre el mateix rol, de manera que s’ha anat creant un sistema de comunicació i transmissió d’idees polítiques horitzontal i paral·lel a la comunicació política de governants i institucions, que han hagut d’adaptar-se a les noves vies de transmissió d’informació a l’electorat.

Programa d’Smartphone amb què els voluntaris de Ràdio Ràpita enviaven les dades a temps real del recompte de vots.

Del boca a orella a les piulades i repiulades

En la campanya electoral de les eleccions municipals del 24-M, les set candidatures que s’hi presentaven: ERC, CiU, PSC, mR, SI, ICV-EUiA i PP van ampliar l’estratègia propagandística amb la creació de perfils dels grups polítics al Facebook i Twitter per tal d’entrar a casa de l’electorat amb un format més atractiu i innovador. Alguns partits com Més Ràpita o les joventuts d’Esquerra-la Ràpita, que van aparèixer a la xarxa el 2013 i el 2012 respectivament, portaven més de dos anys interactuant i compartint informació amb la ciutadania, mentre que la resta de candidatures locals van crear el seu perfil entre el gener de 2015 i la setmana anterior a l’inici de la campanya. Per la seua banda, el PSC no tenia grup ni a Facebook ni a Twitter i va comunicar-se per mitjà del perfil personal de cadascun dels membres de la candidatura, que compartien informació del web del partit i del grup polític PSC-Terres de l’Ebre al Facebook.

El número de seguidors de cada partit comptat a 15/05/2015 coincidint amb la primera setmana de la campanya electoral.

El grups amb més visibilitat a les xarxa van ser CiU, mR i ERC. El contingut del missatge entre aquests, però, era bastant diferent no tant per la dissemblança ideològica ni per les característiques del programa electoral —que a la xarxa van quedar relegades a un segon pla— com per la perspectiva amb què presentaven el contingut. Hi havia partits que centraven el missatge en els valors i accions de la marca del partit a nivell autonòmic o estatal: és el cas d’ICV-EUiA i el PP. La majoria de publicacions dels ecosocialistes rapitencs eren comparticions del Facebook d’ICV-EUiA amb informació d’abast nacional. Semblantment, els populars també van centrar les publicacions a compartir informació de la marca política a nivell estatal. En canvi mR presentava un missatge centrat en les característiques i valors de la candidatura i en les publicacions insistien a repetir els atributs que els diferenciaven de les altres candidatures: la novetat, l’àmbit local exclusiu i el caràcter independent quant a ideologia.

La resta de partits variaven el missatge entre frases breus que intentaven connectar amb les emocions i la subjectivitat de l’electorat i publicacions sobre les propostes de la candidatura. CiU, que va ser el grup que va posar més èmfasi a explicar les propostes, s’adreçava a l’electorat amb aquests térmens: “pensem en els sectors del poble perquè ens estimem la Ràpita” (Facebook: CiU la Ràpita 22/05/2015), talment com Josep Pitarch, alcaldable del PSC, publicava en el mateix sentit apel·latiu a l’elector: “Pel que realment t’importa” (Facebook, 9/05/2015). De fet, entre els eslògans de les 7 candidatures n’hi havia 4 que presentaven el verb del missatge en primera persona del plural o bé acompanyat amb el pronom tu en referència clara a l’electorat.

El ciutadà com a actor del procés polític

Transmetre a l’elector que és la peça clau per a l’èxit del projecte del partit és una estratègia que ja li va funcionar a Barack Obama en la primera campanya a la presidència dels EUA al 2008, quan va fer viral a la xarxa el lema Yes we can (sí que podem) que feia una apel·lació directa al nosaltres, a la ciutadania com a subjecte actiu de la política. En el context actual de la Societat de la Informació en què els individus som exposats a  múltiples continguts informatius a l’instant i hem de seleccionar els que més s’adeqüen a les nostres necessitats, el missatge selectiu que fa sentir l’individu protagonista del canvi polític és el que més crida l’atenció d’entre l’enorme oferta comunicativa. En aquest sentit, en la campanya electoral a la xarxa rapitenca van destacar 3 accions comunicatives amb el clar objectiu de transmetre a l’elector el seu paper cabdal en el projecte de govern.Per una banda, mR va crear una aplicació per a mòbil en què el ciutadà que se la descarregava podia transmetre qualsevol incidència a la via pública i interactuar amb els membres del partit que es comprometien a solucionar-la. Per altra banda, ERC i SI van fer virals vídeos promocionals de la candidatura en què  la imatge corporativa del partit i les propostes del programa electoral van ser substituïdes per l’aparició de rapitencs i rapitenques de diversos sectors i generacions: mariners, paletes, jóvens estudiants, iaios, professors i representants d’entitats del poble molts dels quals no formaven part de la llista de les candidatures. Els caps de llista tenien en el vídeo una quota baixa de visibilitat en benefici dels ciutadans que prenien la paraula, els quals transmetien l’orgull de sentir-se part d’un equip i de ser, en definitiva, partícips del que entenien com a progrés polític. Tot i que és difícil extrapolar l’èxit del vídeo en resultats electorals, les xifres de reproduccions parlen per si soles: el vídeo d’ERC “Fem-ho x la Ràpita” tenia més de 1.500 visualitzacions l’últim dia de campanya i el de SI “La Ràpita Sí,” aparegut a la xarxa tres dies abans del 24-M, es va compartir més de 20 cops.

Esquerra-la Ràpita va difondre dos vídeos a la xarxa.

Solidaritat per la Independència va penjar “Sí per la Ràpita” a Youtube.

Les xarxes socials han entrat a les nostres vides per quedar-s’hi i les regles del joc de la comunicació política han canviat fins al punt que en els discursos orals i presencials dels polítics el llenguatge de la xarxa també hi és present. No és casualitat que en els mítings de quasi tots els partits els alcaldables cloguéssen el discursos dirigint-se a l’electorat amb aquests térmens: ajudeu-nos, la nostra força sou vosaltres.

eleccionsràpita


Share on FacebookTweet about this on TwitterPrint this page

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no serà visible. / Els camps obligatoris estan marcats *.

<